Sílvia
Sílvia és un nom femení d'origen llatí que significa “la dona del bosc” o “la reina de la naturalesa”. Deriva del llatí Silva, que significa “selva” o “esperit del bosc”; a la mitologia romana Silvanus era el Déu del bosc i Rhea Silvia era la mare de Romulus i Remus, fundadors de la ciutat de Roma.
Sílvia és sinònim d'una dona que viu al bosc, o l'amor que sorgeix dels amants a la naturalesa. Les persones amb aquest nom viuen en consonànica amb els arbres i els animals, fent de la naturalesa la seva llar i lloc de descans. Se li atribueixen característiques com l'amabilitat, la intel·ligència i la creativitat.
Sílvia també és la protagonista del poema de William Shakespeare “Who is Silvia?” que trascric traduït aquí, i que té una màgia especial.
la gràcia i l'empremta del cel li assenyalen
que tot a ella està sotmès.
El seu encís delecta com dolça infantesa;
vers els seus ulls Cupido s'apressa,
tot és guareix de la seva ceguesa
i roman en un dolç repòs.
en honor de l'encisadora Sílvia;
ella domina tots els encants
que la pot de terra atorgar:
per a ella, porteu garlandes!”
Sílvia és un nom femení que prové del llatí i significa "la dona del bosc" o "la reina de la natura". Deriva del llatí Silva, que significa "jungla" o "esperit del bosc"; en la mitologia romana, Silvà era el déu del bosc i Rea Sílvia era la mare de Ròmul i Rem, fundadors de la ciutat de Roma.
Sílvia és sinònim de dona que viu al bosc, o de l'amor que sorgeix dels amants a la natura. Les persones amb aquest nom viuen en harmonia amb els arbres i els animals, fent de la natura la seva llar i un lloc de repòs. També se li atribueixen característiques com la bondat, la intel·ligència i la creativitat.
Silvia també és el personatge de William Shakespeare del poema "Qui és Silvia?", que té un significat màgic.
